A determinades cases de moltes poblacions esdevé, cada dia –més o menys-, una escena semblant: truquen a la porta o al timbre; és el veí o veïna del costat o d’unes cases més enllà que porta, embolicada en una funda de roba, un espècie d’armariet. Qui la recull el sol posar en un lloc vistós de la casa, li treu l’embolcall i li obre les portes. Allà a dins, en aquesta caixa quadrangular de fusta, tancada amb un vidre, apareixen unes imatges religioses determinades: la Sagrada Família, la Marededéu del Sagrat Cor de Jesús o alguna altra figura relacionada directament amb la religió catòlica. En alguns casos hi ha una bombeta i s’endolla el fil per fer-la lluir; en d’altres, a més, se li dirigeix una oració de benvinguda o una pregària demanant un bon futur pel nucli familiar. Després de vint-i-quatre hores, generalment, es reprodueix el gest a la inversa: es fa una reverència d’acomiadament, es diposita una almoina a la caixeta que hi ha feta expressament a la base, es tanquen les portes i es torna a enfundar. Seguidament, algú de la casa, que ha estat partícip dels gestos esmentats n’agafa la nansa que sobresurt, passa la porta i s’arriba a la casa del veí o veïna convinguts prèviament. Truca a la porta o al timbre i fa lliurement de l’objecte amb el mateix gest que li van fer abans a casa seva. I així, dia a dia, fins a completar un cicle que, generalment s’aproxima als trenta dies d’un mes qualsevol. I l’espera la zeladora o zelador, procurant que no s’endarrereixi massa, buida la caixeta de les aportacions econòmiques –que guarda amb les dels mesos anteriors. Procura que el primer dia del mes següent el veí o veïna a qui lo correspon torni a rebre aquell petit habitacle d’imatge religiosa. Així, continua la cadena, de forma circular, entre determinades cases d’una parròquia on cada llar és una baula d’una cadena o circuit de fe pràcticament es fa invisible; cada família sap qui li porta aquella capelleta i, alhora, a qui la ha de dur però moltes vegades, gairebé sempre, ignora quines altres llars la rebran i la passaran. La fe i la devoció popular no s’estan quietes: són el producte de les “capelletes de visita domiciliària” dedicades a la Sagrada Família, majoritàriament, a alguna advocació mariana o a algun sant. Són “capelletes”, si, capelles en petit, que en lloc d’esperar els fidels els van a veure.I de moment, per sort, en alguna casa, un o altre dia, algú pregunta: “quin dia és avui?”. “Ah! –respon algú- avui portaran la capelleta”.
Podeu llegir tot l'estudi clicant a les diferents seccions que hi ha indicades a la dreta 88888
