Capelletes de la Parròquia de Nostra Senyora de Gràcia

El creixement urbanístic de Manlleu va comportar la creació de dues parròquies més durant la segona meitat del segle XX. La primera d’aquestes dues va ser la de Nostra Senyora de Gràcia. L’església va ser edificada en un nou sector de la població –cap el sector de ponent- construït per la Diputació de Barcelona i l’Obra Sindical del Hogar arran de l’aiguat de 1940; era conegut com el barri de les cases barates. El temple va ser beneït el 6 de maig de 1951 per l’aleshores bisbe de Vic, Joan Perelló. Es va constituir com església filial de la parròquia arxiprestal de Santa Maria amb un vicari perpetu. Més endavant va assolir la independència parroquial. El 1995 donava servei a una població de 3.530 persones (1). La dedicatòria a la Marededéu de Gràcia va ser en justa recuperació de l’antiga patrona manlleuenca que, en ser construït el temple barroc de Santa Maria, va ser substituïda per l’Assumpció.
Se li va adscriure, per proximitat, la sufragània de Sant Esteve de Vila-setrú, que abans depenia –ja des del segle X- de Santa Maria. Cal remarcar, però, que tot i que només va tenir la condició de parròquia durant un cert temps a l’edat mitjana, aquesta església n’havia fet les funcions a l’antic municipi de Masies de Manlleu que es va annexar a Manlleu el 1844.
A principis de 1952 ja hi havia una capelleta circulant pels carrers de la parròquia. Era la que estava en mans, com a zeladora Montserrat Parareda, que s’havia posat en funcionament el 1949 amb dependència de la parròquia de Santa Maria. A primers de 1953 ja hi havia dues capelletes –aquesta segona havia rebut la benedicció en la festa d’aquell any- i per la de 1954 se’n va sumar una tercera (2). Molt aviat n’hi hauria una quarta.
A la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia, el costum va ser el d’identificar els circuits amb el nom de la zeladora, tot i que en un principi també es feia mitjançant advocacions però acompanyades del nom de la zeladora. Així, en referència a principis de 1956 (referent a les aportacions de l’any anterior) cal esmentar els diferents “cors”:

Ntra. Sra. de Gràcia (M. Parareda) 229,95 ptes
Ntra. Sra. de Montserrat (M. Papell) 148,15 ptes
Ntra. Sra. del Carme (R. Roma) 236,85
Ntra. Sra del Pilar (T. Vila) 99,70 ptes
Total 714,65 ptes (4,29 €)

Poc a poc es van anar sumant noves capelletes. El 1958 eren cinc i el 1960, amb la corresponent recaptació, eren sis:

Montserrat P. 432,70 ptes
Miquela P. 232,00 ptes
Rosalía R. 412,30 ptes
Trinitat V. 301,40 ptes
Josefa A. 523,50 ptes
Carme S. 107,30 ptes
TOTAL 2.009,20 ptes (12,07 €)

En el llibre una llibre dedicat a les entitats manlleuenques (3) editat l’abril de 1981, s’esmenta l’Associació de la Sagrada Família de Nostra Senyora de Gràcia, amb dependència d’aquesta parròquia i de la qual en formaven part, en l’organització interna, dues senyores –que són zeladores de les capelletes i el sacerdot. Com a socis hi constaven unes 300 famílies. La finalitat era, si fa no fa, la mateixa que a Santa Maria.
Les zeladores i zeladors que, a 2006, s’ocupaven de les capelletes domiciliàries de la parròquia erenvuit; una persona menys que l’any anterior. Era costum de reunir-se un mateix dia per a fer lliurament, a la parròquia, dels diners recaptats.

Grup incomplert de zeladores el dia de lliurament de les recaptacions. 6 de feber de 2006

1 Pujol i Llagostera, Marta. “L’església de Nostra Senyora de Gràcia”. Pinzellades històriques de Manlleu: 1945 – 1995. Manlleu : Parròquia de Santa Maria, 1995, p. 85 - 87
2 Hoja dominical. Parroquia de Santa Maria de Manlleu [Manlleu] (1953) núm. 1196. 4 de gener.
3 Claparols, R. i Vila M. Pilar. Les entitats de Manlleu. Manlleu Gràfiques Manlleu 1981, pàg. 103