Durant aquests anys, manifesta la Pilar, que en una sola ocasió li han demanat per la destinació dels diners i ella va respondre que per les despeses de la parròquia. De tota manera, si l’itinerari s’endarrereix li manifesten la tardança i la troben al faltar ja que els proporciona una companyia i ho senten. En alguna ocasió ha estat a punt d’anar casa per casa a veure on estava però no li ha calgut.
La Pilar ja pensa en el futur i que quan ella falti tingui substituta “ja hi ha una senyora que té la clai per si es dóna el cas”.
[En posteriors contactes amb la Pilar, i mitjançant les fotografies fetes en les diverses entrevistes es va donar compte que es cuida, també, d’una tercera “capelleta”, amb la mateixa cura que les altres dues. Aquesta darrera és de fabricació més moderna i, possiblement, la confusió estava entre les dues primeres entre les quals només hi ha la diferència en què a les imatges el Nen Jesús està dret –en una- i en braços de la Marededéu en l’altre i una gran semblança exterior. No deixa de ser un exemple de la fragilitat de la memòria en una tradició que, a vegades, ha esdevingut un procés molt mecànic en el funcionament dels circuits].
El nom que la Pilar va triar per la seu cor, sense cap influència, és el de Nostra Senyora de l’Estrella, i que fa referència a la primera de les quals es va cuidar malgrat que totes representen la figura de la Sagrada Família
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada