La Montserrat s’ocupa de la que va ser la primera capella de la barriada, molt abans de fer-se l’església parroquial de Nostra Senyora de Gràcia. Ella i la seva família van anar a viure a la casa el 1945 i “no hi havia ni capellà a la barriada”. Més endavant, per una festa dedicada a la Mare de Déu de Fàtima, el 1950, va venir fins i tot el bisbe de Vic. Va tenir tant d’èxit que, al veure com s’havia guarnit els carrers, el mateix bisbe va prometre fer obrir l’església el més aviat millor. Finalment va ser el 1951 que es va estrenar. Diu que ho recorda perquè es va casar amb el seu marit el 1948 i ho van haver de fer a la capella fonda de la parròquia de Santa Maria i que quan va néixer la seva filla, l’any següent, també va ser batejada allà. Un cop va hi haver església al barri, el bisbe hi va destinar com a capellà mossèn Joaquim Blancafort “i tothom el va acceptar molt bé i tothom n’estava molt”.
Ella s’hi va presentar dient-li que mossèn Rovira, vicari de Santa Maria li havia proposat de fer un cor de trenta famílies per “obrir una capella” li va dir que ho provaria ja que en la barriada no hi havia tantes cases com ara. Li va costar, però ho va aconseguir. Devia ser el 1948. Mossèn Joaquim, quan va arribar i li va comentar de l’existència d’una “capelleta” i li va dir que s’hauria de mirar d’establir-ne d’altres. En un principi semblava difícil però el barri va anar creixent i la Montserrat es va cuidar de buscar noves zeladores, algunes de les quals ja són mortes i d’altres que han marxat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada