dimecres, 30 de juliol del 2008

Circuits en terme manlleuenc d’altres parròquies

En esmentar l’organització parroquial ja s’ha constatat com gran part del sector del sud del terme municipal de Manlleu depèn de la parròquia de Sant Esteve de Granollers del municipi de Gurb. En aquest sentit cal dir que, fins el 1844, aquesta zona esmentada formava el municipi independent de Vilamirosa i que tenia com a temple religiós el de Sant Julià de Vilamirosa. En formaven part unes quantes masies de l’entorn i no tenia nucli urbà definit. L’annexió amb Manlleu va arribar en aquella data. Va fer-se de forma administrativa però no eclesiàstica.

Cor Isabel C. i Antoni R.











L’Antoni recorda la capelleta des de sempre i ja se n’havien ocupat els seus pares i els seus avis. O sigui que creu que deu ser de principis del segle XX [la constitució de la “capelleta” i diversos detalls fan palesa aquesta antiguitat]. Pel fet de ser un circuit rural li dóna una particularitat especial. La Isabel esmenta que, a vegades, quan la va a dur no hi ha ningú a la casa i ja hi ha un lloc preestablert per deixar-la. Quan els arriba procuren tenir-la uns dos o tres dies, màxim una setmana, i després la porten a la casa següent segons una llista que hi ha al darrera. Compten que la recaptació i la coordinació la porten des de la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana del terme de Gurb però no saben qui ho fa. La mateixa Isabel comenta la dita que circula entre els veïns seus i que fa referència a la doble vinculació tot dient:”per vius a Manlleu i per morts a Granollers”.
Recorden alguna anècdota referent al circuit ja que van haver de canviar-lo arran d’una mala relació entre els dos veïns que se l’havien de passar. La Isabel considera especial el fet que li porten la “capelleta” caminant i ells també la van a dur caminant, tot i la distància i els camins rurals que hi ha i diu que “no se m’ha acudit mai agafar el cotxe per anar-la a dur” i així com la rep la va a dur. Esmenta que li solen dir “aquí teniu aquesta família que sabeu que no gasta, ni menja ni destorba”.