La Josepa s’ocupa de la capella de forma ininterrompuda des de l’any 1958, des del mes de febrer, tot i que abans, per casa seva ja en passava una altra. El creixement del barri i de la parròquia va comportar el creixement de nombre de “capelles” i mossèn Joaquim Blancafort va demanar que s’augmentessin els circuits per tal de donar sortida a la demanda. En aquest moment se li va demanar si podia fer-se càrrec d’una i ho va acceptar. Ella considera que, entre les principals feines d’una zeladora hi ha la d’assabentar-se si hi ha algun difunt entre les famílies que reben la “capelleta” per fer-los dir una missa; s’agafen els diners del fons de recaptació de la capelleta. També cal mirar si hi ha algun desperfecte “per sort només n’hi ha hagut dos en aquests anys”, canviar la bombeta si és fosa i, finalment, donar la recaptació anual a la parròquia i entre el mossèn i les zeladores es fa un acord per destinar els diners a millores de la parròquia.
Dels inicis com a zeladora esmenta que va ser feina seva construir el circuit i que, en el seu cas, es va posar d’acord amb la zeladora de la capelleta que ja rebia i es van repartir les famílies per proximitat. Des d’aleshores el circuit ha anat canviant per diferents motius: famílies que han marxat i persones que han mort –sobretot en el cas de les persones grans. Admet que hi ha una gran regularitat en el funcionament i en poques ocasions s’ha encallat; si es dóna el cas, entre ella i els veïns més propers la tenen més o menys dies per, així, dur-la el dia 1 a la casa que pertoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada