Cor Francesc C.

Aquesta és la única capelleta vinculada a una parròquia manlleuenca que circula en zona rural.
En Francesc fa catorze anys que s’ocupa de la capella però a casa seva ja se’n cuidava la dona de molt abans; en morir ella, se’n va fer càrrec. Per la seva banda, ella també devia fer uns catorze anys que se n’ocupava. La “capelleta” va arribar a la masia de part d’una altra casa de pagès anomenada Cal Monjo, situada al costat de l’església rural de Sant Esteve de Vila-setrú i del casal del Poquí [precisa el seu fill Josep] i quan va marxar el que es coneixia com “el monjo”, masover de la casa esmentada, que era la rectoria de Vila-setrú, per anar a Manlleu després se’n van passar a cuidar; En Josep [el fill] calcula que fa uns vint anys.
Des d’aquell moment han percebut que el circuit ha anat disminuint. Procuren que faci l’itinerari i si s’ha de fer alguna petita reparació, que pot passar cada dos o tres anys que necessita un repàs en la fusta o en el vidre. També s’ocupen de recollir els diners de les aportacions econòmiques que solen ser d’uns cent cinquanta o dos-cents euros a l’any, uns quaranta cada cop que passa, que sol ser tres o quatre vegades l’any. Els diners els lliuren a la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia.
No saben en quin moment es pot datar l’origen de la capelleta tot i que en aparença ja es percep que és antiga.
En una ocasió es va trobar que la caixeta dels diners era buida i que algú s’havia aprofitat del seu contingut.
Pel fet de ser un circuit rural hi ha trajectes força llargs en els quals, generalment, els membres del circuit la transporten en cotxe.