La capelleta ja la tenia la família d’en Bartomeu, el marit de la Maria; i quan es va morir la seva mare, que va ser la darrera en morir desl seus dos progenitors, van decidir continuar-la. En Bartomeu, des de que té record de memòria -ja a l’anterior domicili del passeig de Sant Joan- que sempre n’hi havia hagut de capelleta. Quan la seva família va venir al sector on viuen ara –on devien ser dels primers després de la masia del Benet-, “aleshores devia venir mossèn Joaquim Blancafort que va encomanar a la meva mare –diu e Bartomeu- que es fes càrrec de la capelleta i la meva mare devia acceptar aquest oferiment”. Quan va morir la seva mare, a finals dels anys vuitanta del segle XX van passar a fer-se’n càrrec però realment l’origen del circuit deu tenir uns quaranta anys: des de 1966 o 1970, quan es va construir la casa.
El circuit, provinent dels primers anys, és molt extens i divers: del carrer Vilamirosa va a l’avinguda Diputació, algunes cases del carrer Pep Ventura, Lluçanès i Voltregà. És apuntat a una llista a la part posterior de la “capelleta” com ha estat sempre. Cada veí el passa al següent de forma automàtica i, precisament “aquest mes hi ha hagut una alta i haurem de fer la llista nova un cop s’hagi arreglat entre veïns el dia de pas”. En total es tracta de vint-i-set cases però no va amb regularitat. Als zeladors els pot venir qualsevol dia, ja sigui el 2 –que é el que se’ls escau- com el vint-i-tres o vint-i-quatre. No es cuiden de buscar en quin domicili es pot ha ver encallat ja que confien sempre en què tornarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada