Introducció, hipòtesi de treball i objectius

De les definicions que la Gran Enciclopèdia Catalana ofereix del terme capelleta, que encapçala amb la de “capella petita” n’hi ha dues de gran interès per al present estudi. La primera diu “caixeta que conté una imatge i que hom porta de casa en casa per a ésser-hi venerada en la pràctica de la visita domiciliària”; i la segona diu “simulacre de capella que portaven els ermitans d’un santuari per a la capta”. Una i altra tenen un gran protagonisme a les pàgines que segueixen. Les esmentades en darrer lloc, com ja fa evident el passat del verb que s’utilitza, ja no existeixen. Van deixar, però, una llavor al poble o a la ciutat en model i forma com s’esmenta en la primera definició.
Les “capelletes de visita domiciliària” és quelcom que gairebé tothom recorda haver vist a casa seva o que encara la té present. Són una forma de devoció religiosa popular que actua amb gran independència de l’autoritat eclesiàstica, sovint la parroquial, i que s’autoregula en forma de circuits o, pròpiament més ben dits, “cors” d’un grup de famílies que se la passen la una a l’altra, amb un ordre i periodicitat predeterminats sota l’atenció d’algun dels seus membres. En molts casos fa anys que aquest procés funciona regularment; en d’altres va com pot; i en alguns desapareix com ho fan moltes manifestacions populars.
De capelletes n’hi ha de diversos models i formats. Genèricament es tracta d’un armariet de reduïdes dimensions adient per poder-lo transportar gràcies a una nansa a la part superior. Té dues portes al davant, que es tanquen amb un senzill i petit ganxo. Un cop obertes, situat a la part superior i cap amunt, es pot desplegar una espècie de corona o cimbori triangular amb una creu a la punta i que, d’aquesta manera, queda a la part més alta del conjunt; cal dir que en les més modernes no hi sol haver aquest element i tenen una forma de “caixa”. Hi sol haver un forat llarg i estret que permet dipositar els donatius –en forma de moneda- que van a parar a un receptacle situat a la part inferior; les més antigues pot ser que no tinguessin aquest tipus de “guardiola” ja que es donava preferència a la presència de la imatge de la Sagrada Família que no a la recapta econòmica, que es feia per altres mitjans. La resta del conjunt, tapat per un vidre, era reservat a les imatges escultòriques, a vegades acompanyades de flors. A la part posterior s’hi sol posar el llistat de famílies i el dia que els pertoca tenir la capella. En alguns casos, també, hi ha un espai per a un llibret d’oracions diverses, entre les quals no falta la dedicada a l’advocació concreta que és present, ja sigui la Sagrada Família o una altra. Cal destacar, finalment, que ressalten les més velles –generalment anteriors a la Guerra Civil espanyola- per descobrir la seva producció artesanal, amb treballades motllures a la fusta; les més modernes no s’han escapat a la producció en sèrie.
Les pàgines que segueixen pretenen ser un retrat de com a l’any 2006 funcionen les “capelletes de visita domiciliària” a la població de Manlleu (Osona). Si mai desapareix la darrera en quedarà aquesta constància. Tant de bo no passi o, si més no, encara tardi a passar.

Hipòtesi de treball
Les hipòtesi contingudes en el projecte de treball de recerca etnològica “Circuits invisibles de fe: les capelles de visita domiciliària a Manlleu (Osona) quedaven explicitades en aquestes tres afirmacions:
· Les capelletes responen a un model de cristianització del context familiar
· Hi ha diverses motivacions entre els diferents devots que formen part dels circuits.
· És una tradició que disminueix en el conjunt de mostres de religiositat popular
A partir de la recerca de documentació i el recull de les fonts orals que la complementen i enriqueixen es verifiquen o es contradiuen aquestes hipòtesi.

Objectius
Així mateix es plantejaven, de partida, els següents objectius:
· Contextualitzar l’origen de les capelletes de visita domiciliària
· Identificar els circuits de les capelletes domiciliàries a les diferents parròquies del terme de Manlleu
· Estudiar els orígens i la història de cada circuit
· Enregistrar les mostres i motivacions de devoció a les diferents capelletes domiciliàries
· Establir elements que permetin establir les bases per a l’estudi de les capelletes domiciliàries en general; extrapolació de la metodologia de l’estudi i analogia de resultats
La resposta a aquests plantejaments consten en el present estudi o treball d’investigació el qual parteix d’uns fonaments històrics, amb una certa arrel antropològica, i es desenvolupa en el context territorial esmentat en el títol. Bàsicament, es tracta, d’identificar i observar una manifestació de religiositat popular que, aparentment allunyada del sentit comunitari i social, entra en el context més íntim: el nucli familiar.