La Festa de la Sagrada Família i els goigs

La celebració de la festa va ser iniciada als segles XVI i XVII però va rebre un gran impuls gràcies a la formació de l’Associació de la Sagrada Família, fundada el 1861. El folklorista Joan Amades exemplifica la Festa de la Sagrada Família, celebrada el primer diumenge després de l’epifania dient que es figurava la fugida a Egipte. Aquest fet que relaten els evangelis no hauria pogut passar, a l’imaginari popular, abans de la visita dels Reis Mags, el 6 de gener, doncs no haurien pogut adorar-lo si s’haguessin anat amb anterioritat. Per això la celebració es va posposar fins més tard, tot i tenint en compte que l’Església oriental creu que el naixement de Jesús va ser, precisament, el 6 de gener (1). Més endavant, però, va ser regulada litúrgicament i va ser col•locada el diumenge que s’ubica dins la vuitada de Nadal.
Durant els primers anys de funcionament de les capelletes domiciliàries, després de la Guerra civil espanyola, les zeladores les portaven i dipositaven a l’altar. Es deia una missa i, a partir de mitjan anys cinquanta, es cantaven els “Goigs en llahor de la Sagrada Família Jesús, Maria, Joseph, que canta les famílies associades de la Fidelíssima Vila de Manlleu” (2). Una part d’aquests goigs deien:
“O Manlleu, vila ditxosa,
sol de la Plana de Vich,
guardaràs lo tresos rich
de la Fe que’t fa gloriosa,
sit’ conservas arrimada
de eixa Família al altar....”
La primera edició d’aquests goigs estava datada de 1884 amb estampa dels Hereus de la Vídua la de Barcelona i continuaven amb una altra estrofa que concretava el seu origen manlleuenc (3):
“De Manlleu la vila amada
si volem, devots, salvar:
a Família sagrada
tots nos hem de consagrar”
A part d’aquests goigs particulars de Manlleu n’hi ha uns altres de molt més interessants per la seva vinculació expressa amb les capelles de visita domiciliària de la Sagrada Família. La lletra era de mossèn J. Verdaguer i la música de mossèn Lluís Romeu i diuen el nom de Himne á la Sagrada Familia pera cantarse en las festas de la “visita mensual domiciliaria”. Van ser editats a Barcelona per la Llibrería y Tipografía Católica el 1910; justament tres anys després de posar-se en funcionament el moviment pietós de les capelletes. La incertesa és si l’autor de la lletra és el mossèn Cinto de Folgueroles que, per altra part, va produir una gran quantitat de goigs. Si l’autor fos ell es tractaria, en qualsevol cas, de l’aprofitament d’uns goigs ja existents –ja que havia mort vuit anys abans de l’edició- i no uns de fets en concret per a la devoció de les capelletes. Hi ha, però, l’altra possibilitat de coincidència de noms; en aquest cas es podria assegurar la intencionalitat de l’autor. En qualsevol cas, el títol deixa ben clar amb quin objectiu es van imprimir: “pera cantarse en las festas de la visita mensual domiciliaria” (4). La tornada d’aquests goigs fa així:
“Jesús, Joseph y María
oh noms més dolsos que mel;
si al cor tothom vos tenía
la terra sería
la imatge del cel.”

1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l'any; volum 5. Barcelona: Salvat, 1982-1984, pàg. 443. ISBN 84-345-3673-0
2 Gasol, Josep M. “Calendari folklòric manlleuenc”. Lletres Amicals, (1958) volum 18, Manlleu
3 Pujol i Escalé, F. “Els goigs a Manlleu”. Lletres Amicals (1957), volum 15, Manlleu: [s.n]
4 Romeu, Lluís. “Himne á la Sagrada Familia pera cantarse en las festas de la “visita mensual domiciliaria” [Música impresa]. Barcelona ; Llibrería y Tipografía Católica,1910. 1 partitura, [3] p. ; 24 cm