diumenge, 3 d’agost del 2008

Les Capelletes de Visita Domiciliària de la Sagrada Família

De les diferents advocacions a les quals estan dedicades les Capelletes de Visita Domiciliària, les més nombroses a Catalunya són, sens dubte, les de la Sagrada Família.
L’origen d’aquestes capelletes en concret cal cercar-lo en l’obra de Sant Josep Manyanet (1833 – 1901). Nascut el 7 de gener de 1833 a Tremp, enmig d’una família nombrosa, va haver de treballar tot compaginant-t’ho amb els seus estudis que el van dur al seminari de Lleida i d’Urgell. Després de dotze anys al servei del bisbe de la diòcesi urgellenca, on va exercir diversos càrrecs, va ser ordenat sacerdot el 9 d’abril de 1859. Va ser durant aquesta època, com diu el Vicari General de la Congregació els Fills de la Sagrada Família a l’actualitat el pare Josep Maria Blanquet, “que es va adonar de com estava l’educació de les famílies i dels infants” i això el va impulsar a fer les seves obres posteriors, sempre tenint com exemple a la Sagrada Família. Cinc anys més tard, amb l’aprovació del bisbe, va fundar els Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep i el 1874, va fer-ho amb les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret amb l’objectiu de, com ell mateix va dir en el seu dia “procurar la formació cristiana de les famílies, principalment a través de l’educació i instrucció catòlica de la infància i joventut i el ministeri sacerdotal”.
Poc després, es va traslladar a la parròquia de Sant Andreu de Palomar de Barcelona on va seguir amb la seva labor, obrint escoles, tallers i d’altres centres. Primer en aquest barri de Barcelona, ple de famílies humils i obreres i, posteriorment a diverses poblacions de l’estat espanyol; actualment les dues congregacions religioses que va fundar es troben a diferents països d’Europa, Amèrica i Àfrica, on hi treballen prop de 700 religiosos.
L’exemple de la seva tasca va ser sempre la Sagrada Família. Com dos exemples ben assenyalats cal esmentar la seva acció inspiradora del temple expiatori iniciat per l’arquitecte Antoni Gaudí –i que ha esdevingut, tot i que inacabat- un símbol de la ciutat de Barcelona; i la fundació, el 1899, de la revista “La Sagrada Família” des d’on va propagar la seva devoció.
Va morir el 17 de desembre de 1901 quan tenia 68 anys i, ben aviat, la seva fama de santedat va dur a la introducció de la causa de la seva canonització. El 1984, Joan Pau II el va declarar beat i el 16 de maig de 2004 va ser-ho com a sant (1).
Segons el pare Josep Maria Blanquet, la seva Congregació va ser la impulsora de l’existència de les capelletes de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família. La idea na havia estat original, ja que li sembla que va venir de Bilbao, però des de 1907 que existeixen com es coneixen a l’actualitat. Aquesta iniciativa compartia objectius amb l’Associació de la Sagrada Família que el Papa Lleó XIII havia fundat el 1892 tot unificant d’altres moviments inspirats en la família de Jesús. Aquesta finalitat era la de procurar l’honor, la imitació i el culte de la Sagrada Família i configurar, mitjançant una forma de consagració, les famílies al model de la Sagrada Família de Natzaret.
Dins d’aquest context, per tant, i volent aportar una presència de la Sagrada Família a les llars –que segons la idea de Lleó XIII, que considerava en forma de quadre davant del qual la comunitat familiar es reunís a fer les seves pregàries-, els Fills de la Sagrada Família van impulsar l’existència de les capelletes. Creien que un quadre, com element pictòric, podia fer-se tant habitual que, fins i tot, esdevindria invisible en la decoració de la casa. En canvi, com diu el pare Josep Maria Blanquet “per reviure la presència de la Sagrada Família” era més propi la visita mensual de la seva imatge ja que “d’alguna manera, quan una família acull una capelleta, entra en comunió amb les altres famílies”; posteriorment, “i com a un grau més d’enfortiment de la presència de la Sagrada Família –segueix el pare Blanquet-, va sorgir la solidaritat entre zeladores i d’altres membres dels diversos circuits o cors –que havien d’estar formats per una trentena de famílies per complir amb el cercle mensual de la presència diària a cada casa- que es trobaven per a cosir o fer accions d’ajuda per a les famílies més pobres”.
Tot i aquesta valuosa aportació, sobta la informació referent a la parròquia de Granollers de la Plana –de la qual en forma part una petita zona del terme municipal manlleuenc- on consta que el 1894 s’hi va establir l’Associació de la Sagrada Família de la qual en van formar part, immediatament, 69 famílies iniciant-se, d’aquesta manera, la visita domiciliària (2). Sigui com sigui, possiblement per ser un antecedent associat a alguna ermita de l’entorn, es va avançar aquest tipus de culte; altres diverses fonts locals d’estudi, com en el cas de Rubí, però, estableixen l’origen de la manifestació pietosa a l’obra de Sant Josep Manyanet (3) i, fins i tot, l’Enciclopèdia Espasa dóna testimoni del fet amb aquestes paraules: “La misma publicación [referint.-se a la revista La Sagrada Familia] es el órgano de la Visita mensual domiciliaria á la Sagrada Familia, novísima y páctica forma de honrar á Jesús, Maria y José...” (4).

1 Blanquet, Josep M. “Apòstol de la Sagrada Família: Sant Josep Manyanet (1833 -1901)” [en línia] Temes d’avui, revista de teologia i qüestions actuals. Núm. 17, 1r semestre de 2005. Associació Cultural Temes d'Avui. Barcelona [Consulta: el 21 d’agost de 2006] Disponible a: (http://www.temesdavui.org/pdf17/06.pdf#search=%22Sant%20Josep%20 Manyanet%20filetype%3Apdf%22
2 Granollers de la Plana: nou-cents anys d'història; a cura de la Comissió del 900 aniversari de la Parròquia de Granollers de la Plana; coord. Ramon Rial. Vic: Eumo, 1988, pàg. 100, ISBN 84-7602-028-7
3 Brins d'història: les Nadales de Miquel Rufé: monografies rubinenques (1979-2002) Rubí: Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, 2004, pàg. 136
4 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Madrid: Espasa, 1905 - ,volum 32, pàg. 1116