La Mare de Déu del Sagrat Cor de Jesús

Una de les advocacions, la menys nombrosa nombre de les capelletes de visita domiciliària que circulen per Manlleu, és la dedicada a la Mare de Déu del Sagrat Cor de Jesús, advocada de les causes difícils i desesperades.
La Congregació que vetlla per la devoció a la Mare de déu del Sagrat Cor de Jesús va ser fundada a França el 1954 per Jules Chevalier. Es tracta dels Missioners del Sagrat Cor que, molt aviat, van tenir seguidors en molts països. El 1880 es va establir una petita comunitat a Barcelona i des d’aquesta ciutat es van expandir per tot Sud-amèrica amb una veritable actitud missionera. Des d’aleshores que han estat presents a Catalunya, amb un santuari al barceloní carrer de Rosselló i amb fórmules de difusió diverses, com calendaris o capelletes de visita domiciliària.
No es pot dir des de quan existeixen les capelletes dedicades a aquesta advocació. Es pot considerar, pel seu origen, que van portar les formes de fer i actuar de França. Per això, és possible que siguin tant o més antigues que les que estan dedicades a la Sagrada Família.
No hi ha informació referent a la presència, a Manlleu, d’aquest tipus de capelles d’abans de la Guerra civil espanyola (1936-39) ja que els arxius dels Missioners del Sagrat Cor, que tenen la seu a Barcelona, van ser cremats.
D’aquestes capelles, des de 1981, se’n cuida la manlleuenca Carme Pajerols i Rabat . Arran d’una deixa que li van fer vint anys enrere d’ocupar-se d’una capella d’aquesta dedicatòria es va anar fent càrrec de les que, per defunció de les zeladores, quedaven sense organització. D’aquest fet n’ha resultat que ara en coordina unes sis, dues de les quals la va anar a buscar expressament als Missioners del Sagrat Cor, amb seu a Barcelona, per cobrir la demanda que tenia. És a aquesta mateixa organització religiosa a qui fa arribar les recaptacions anuals.
Segons manifestacions de la mateixa Carme Pajerols, la primera de la qual es va fer càrrec la tenia la manlleuenca Maria Obiols i havia estat continuada per la seva filla Genoveva Camp fins a la seva mort. Devia circular entre els veïns de la població des d’acabada la Guerra Civil “o fins i tot abans”.
Posteriorment se’n va encarregar de dues que cuidava la família Archs i que va vigilar la Teresa Archs “mentre va poder”. La Carme creu que “voltaven, almenys, també des dels anys quaranta”.
La següent de la qual es va cuidar era de Can Roqué, família molt important a Manlleu, i la Carme suposa que devia fer el seu itinerari des dels mateixos anys que les anteriors.
Finalment, a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta del segle XX, es resposta a la petició que li feien més devots de la Mare de déu del Sagrat Cor als quals no podia fer arribar les anteriors, ella mateixa va anar a buscar dues capelles més directament als Missioners del Sagrat Cor, al santuari que tenen al carrer Rosselló de Barcelona, i en va organitzar els circuits. Ella té constància, però, que a Manlleu n’hi havia alguna altra des de fa temps i, actualment, n’hi ha dues més de les quals no en fa de zeladora.
Cadascuna de les capelles la reben entre quinze o vint famílies i va acompanyada d’un llibret amb pregàries que inclou les que són específiques de la “visita domiciliària”.










La Carme creu que “és una bona obra continuar el costum de la visita de les capelles a domicili perquè el dia que et toca t’invita a pregar a la Mare de Déu del Sagrat Cor de Jesús, en aquest cas”. L’almoina que, lliurement s’hi fa, diu la Carme “va per als missioners que, amb molta entrega i gran fe, deixen el seu país i van per Amèrica i Oceania, principalment, a predicar i complir allò que va dir Crist: “aneu i prediqueu”.
Aquestes capelletes, cal deixar ben clar, no tenen una dependència parroquial sinó que ho fan, directament, del santuari barceloní que té la congregació. Aquest és el motiu pel qual els itineraris no es cenyeixin a un territori parroquial en concret i es distribueixin per tot Manlleu.
D’entre les capelletes d’aquesta advocació n’hi ha una amb una història particular. Va ser compara per la mare de la Càndida Sala i Subiranas quan, a l’edat de 35 anys va patir càncer. Va superar la malaltia i ella sempre va creure que havia estat l’ajuda de la Mare de Déu del Sagrat Cor de Jesús a la qual sentia molta devoció. Sempre que anava a Barcelona es passava a fer la visita a la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor i, un dia, va decidir comprar la capelleta. “D’aquest fet deu fer uns quaranta o quaranta-cinc anys”, recorda la Càndida. Passat un temps, al veure que hi havia circuits itinerants de la capelleta la va oferir per establir-ne un. Així va ser com va esdevenir un membre més del cor. Fa més de deu anys va caldre substituir la capelleta, a causa de l’ús i d’algun desperfecte, per l’actual.
La mare de la Càndida ja fa uns any que es va morir però ella segueix rebent la capelleta el dia primer de mes. En llegeix les oracions corresponents i que consten al llibret que acompanya la capelleta, hi fa un donatiu i la passa al següent de la llista. El circuit és força llarg i arriba des del barri de Gràcia, on viu la Càndida, fins al centre mateix de la població.
Les capelletes de la Mare de Déu del Sagrat Cor de Jesús són molt similars entre elles i contenen una imatge idèntica de la Verge i el nen Jesús. Aquests són dos exemples gràficsde l’estructura externa de dues de les capelletes que circulen.